Història

El poble es va començar a formar al segle X a ponent del castell termenat de Cervelló, una fortalesa encarregada de defensar el camí de l'Ordal. Una d'aquestes cases rebia el nom d'Osevesa, que podria ser l'origen del topònim d'Olesa. Arran de la consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló, Olesa apareix citada amb freqüència durant el segle XIII. En aquestes citacions s'esmenta l'església de Sant Joan d'Olesa, envoltada d'un petit nucli de cases. L'any 1262, Guillem de Cervelló cita en el seu testament la voluntat de construir un hospital al terme d'Olesa de Begues, al costat del camí ral. Va escollir Olesa per les condicions ideals i saludables del lloc. Envoltat de muntanyes, poca humitat... Per aquesta raó se li donà el nom de Hospitalis de Bonis Valius (de les Bones Valls).

A mitjan segle XIV es va enllestir la nau de l'Hospital, la torre i la muralla. L'Hospital encara es conserva avui dia. Aquest hospital atenia i curava els pobres, els pelegrins i viatgers. La situació estratègica d'Olesa com a lloc de pas també tingué la seva importància en èpoques de conflictes. Així, l'Hospital va servir d'emplaçament clau per les forces de la Generalitat per assetjar el castell d'Eramprunyà, durant la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472.

La immigració occitana del segles XVI i XVII va fer créixer el nombre d'habitants d'Olesa, com en molts altres indrets de Catalunya. Els cognoms occitans que apareixen en els documents sacramentals així ho demostren. En els segles posteriors, el poble es veu afectat per diverses epidèmies, guerres i plagues. No obstant això, la població es manté. Quan al segle XIX es va construir la carretera del Port de l'Ordal que uneix Vilafranca amb Barcelona, Olesa deixà de ser lloc de pas obligat. El camí ral quedà obsolet i l'hospital va perdre interès. Olesa seguia sent un petit emplaçament rural i, al segle XIX, Madoz la descriu en el seu Diccionari com a productora de blat, vi, llegums i fruiters. L'extensió de vinyes ocupà durant aquesta època gran quantitat d'hectàrees ocupades per antics alzinars i garrigues fins a l'aparició de la fil·loxera. Als anys 60 del segle XX es van començar a construir les actuals urbanitzacions, que no han parat de créixer.

L'Hospital de Cervelló

Antic hospital per a l'acolliment de vianants i pelegrins d'Olesa de Bonesvalls, està situat en una intersecció de l'antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi, així com també per Gavà i Begues. Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d'Olesa i altres dotacions (en depengueren les quadres d'Ordal i de Vallirana). Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona, però el 1328 ja ho era pel Bisbat de Barcelona. El 1381 l'hospital adquirí la plena jurisdicció del terme.

Al segle XVIII, arran de la construcció del nou camí real i futura carretera N-340 pel coll d'Ordal, motivaren la fi de la seva funció a mitjan s. XIX. L'edifici, al fons d'una vall, dins un recinte fortificat amb torre de l'homenatge, és una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformada als segles XVI i XVII. Un dels elements de l'hospital més interessants és la gran carassa de pedra que hi ha sobre el portal d'entrada de l'exterior. La forma dels ulls i el pèl fan pensar que es tracta de la imatge d’una Medusa. Durant els segles XVI i XVII, l'Hospital va ser reformat. A l'interior hi ha la capella de Santa Maria de l'Anunciació, obra del segle XIV, amb notables pintures murals, que fou destruïda el 1936. Actualment ha estat restaurada. Als voltants es va crear el nucli de població de l'Hospital de Cervelló.

Darrera actualització: 30.12.2019 | 12:31
Darrera actualització: 30.12.2019 | 12:31